PREPARANDO EL FIN DEL MUNDO (V)


¿Creíais que por ser sábado os librarías del Fin del Mundo?

Pues no.

Hoy, un nuevo autor apocalíptico entra en escena y nos muestra el principio del fin.
Un fin con unos hilos que (sé seguro) a más de uno gustarán.

¡¡Feliz sábado, Soñadores!!


Eduardo Hojman 

¿Quién es?
Nació en Buenos Aires y vive en Barcelona desde hace más de diez años. Periodista (gráfico y radial), traductor, escritor y editor. Publicó algunos de sus relatos en diarios, en revistas argentinas y españolas. Fue seleccionado en cuentos en las I y III Bienales de Arte Joven de Buenos Aires y en Radio (Comunicación) en la II. En la actualidad es editor de ficción.

Así empieza su relato:
<< Es lunes a la noche, pero quién lo diría. Es lunes a la noche en la ciudad de Nueva York y a nuestro hombre le daría igual si fuera cualquier otro día de la semana. En circunstancias habituales no le daría igual, puesto que se trata de una persona que ve señales en todas partes, que presta atención a los números y a las correlaciones inesperadas, que intuye los hilos invisibles que mueven el mundo. Pero las circunstancias hace tiempo que dejaron de ser habituales. >>

Y ahora en catalán:
Eduardo Hojman

Qui és?
Va néixer a Buenos Aires i viu a Barcelona des de fa més de deu anys. Periodista (gràfic i radial), traductor, escriptor i editor. Va publicar alguns dels seus relats a diaris i revistes argentines i espanyoles. Va ser seleccionat en contes en les I i III Bienales de Arte Joven de Buenos Aires i en Radio (Comunicació) en la II. En la actualitat és editor de ficció.

Així comença el seu relat:
<<És dilluns a la nit, però qui ho diria. És dilluns a la nit a la ciutat de Nova York i al nostre home li faria igual si fos qualsevol altre dia de la setmana. En circumstàncies habituals no li faria igual, ja que es tracta d'una persona que veu senyals a tot arreu, que pren atenció als nombres i a les correlacions inesperades, que intueix els fils invisibles que mouen el món. Però les circumstàncies fa temps que van deixar de ser habituals.>>



Comentarios

  1. Me ha gustado mucho el fragmento, no he podido evitar acordarme de la serie de televisión Touch y de mi amiga Mai. ;-)

    Esos hilos invisibles...xD

    Besos Joan!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Tus comentarios son muy importantes para mi.
Gracias por participar
;)

Entradas populares de este blog

Reseña - Noel et busca - Àngel Burgas

No em ratllis - Flavia Company

Ressenya [Català] - Ullals - Salvador Macip i Sebastià Roig